Tien andjing - Dia tranquil

Ahir ens vam passar gairebe tot el dia dins d'avions i aeroports. Vam agafar el nostre 6e i 7e vol d'aquest viatge (i encara en queden alguns!). En aquest pais tan gran moure's en avio es l'equivalent a moure's en tren o en bus per casa nostra i per la del vei. Hem estat comptant que, quan tornem a casa, haurem agafat 12 avions en 23 dies. Deu n'hi do! :)

Vam deixar la provincia de Sichuan. Pensavem que deixant la provincia tambe deixariem el menjar, el mes picant que he tastat mai, pero a l'aeroport de Kunming (on feiem escala) vam comprovar que a Yunnan tambe s'hi menja picant. No se si el meu estomac ho acabara aguantant. De moment, ja he hagut de fer servir el Fortasec durant els ultims dos dies. Ahir va ser el pitjor, sort que em va enganxar durant una jornada "pont" on el que s'havia de veure no era massa interessant i no demanava que ens moguessim gaire :)

Un cop vam arribar a Lijian (o Lijiang, ho he vist escrit de totes maneres) tots els mals van passar. Durant el recorregut que ens va portar des de l'aeroport fins a la ciutat amb autobus vam atravessar poblets amb molt d'encant i camps d'arros i de blat de moro distribuits en forma de terrassetes per aprofitar el pendent del terreny. Qui se'n recordava de la panxa veient tota aquella preciositat?

Quan vam arribar a la part vella de Lijian encara se'ns obrien mes les boques. Oooohhhh!! Es una part de la ciutat on les casetes son baixes amb els teulats arrissats tipics d'aquest pais, on hi trobem petits canals, algunes sinies i ponts minusculs. Si a tot aixo li afegim que era el capvespre, encara clar, amb els llums i els fanals vermells (tambe tipics d'aqui) encesos, imagineu-vos com devia ser! Ens va costar una estona adonar-nos que aqui a Lijian no tot es tan bucolic. Tots els baixos de les casetes que he descrit son botiguetes i els primers pisos, restaurants. Pero avui, tot i que hem fet algunes compres segurament molt "guiris", hem pogut comprovar que encara conserva alguna cosa d'autenticitat. Entre turistes (la majoria xinesos, of course!) i botigues et podies perdre per carrerons estrets que et permetien veure venedors de verdura que carregaven amb aquella mena de balanc,a enorme on el travesser es recolza a les espatlles, un noi que treballava els capolls dels cuc de seda per fer-ne teixit o petites paradetes de menjar fet alla mateix que es veia totalment casola.

Dema ja deixem Lijian. En principi, teniem previst agafar un autobus al mati i anar directament cap a Shangri-la, un poblet a tocar de l'Himalaia amb un monestir tibeta que diuen que val molt la pena visitar. Pero des de l'alberg on som ara ens han recomanat que a mig cami parem a fer una excursioneta per les Gorges del Tigre, aixi ho farem! La cosa pinta molt be, ja us ho explicare!