El nom de Jiuzhaigou vol dir "la vall dels nou poblats", referint-se als 9 poblets tibetans que s'hi poden trobar. Explica la llegenda que la vall es va formar quan un dimoni gelos va trencar el mirall magic de la deesa Wunosemo, un regal del seu estimat. El mirall va caure a terra convertint-se en 118 llacs turqueses :)
Avui dissabte hem fet el nostre segon i ultim dia a Jiuzhaigou. Efectivament, el que vam veure ahir era un tastet del que ens esperava. Ens hem fet un fart de veure llacs i salts d'aigua. Tot el que pogues explicar ara se'm quedaria curt, l'unic que se m'acut es dir-vos que espereu una miqueta i podreu veure'n les fotos, que espero que hagin sortit be! ;)
Aprofitare que no tinc paraules per expressar el que he vist per explicar-vos el que sento respecte un altre tema ben diferent. Tal i com vaig comentar en un missatge anterior, el dia 29 de juny (dos dies abans de marxar de viatge) vaig deixar de fumar. Es la segona vegada que ho faig, l'altra va ser fa 8 anys abans d'emprendre un viatge, tambe. En aquella ocasio vaig tenir moments bastant critics durant l'estada i, tot i que en vaig disfrutar molt, tambe vaig patir una mica per culpa de la sindrome d'abstinencia. Aquesta vegada ha sigut diferent. Vaig patir una mica (tampoc massa) el dia 30, quan se'm va acumular el final de la feina amb els ultims preparatius pel viatge. Si, vaig trobar a faltar el tabac, pero el dia va passar forc,a be. A partir del moment en que vam sortir de casa tot ha estat diferent: gairebe no penso en el tabac, tan sols dues o tres vegades al dia, i quan hi penso no hi pateixo. Es veritat que de tant en tant em vindria de gust un cigarret, pero no em costa gens estar-me'n. Fins i tot en gaudeixo. Se que sembla estrany pero us asseguro que es aixi. Tampoc he passat cap moment d'angoixa ni de mal humor, fins i tot ho hem comentat amb la Jovita, que es, segurament, qui mes ho hauria notat. Aquest era un dels aspectes que mes por em feia de deixar de fumar abans d'emprendre un viatge com aquest i estic contenta de no haver deixat que un maleit "mono" amargui ni un sol segon d'aquesta vivencia tan especial. :D
felicitats per la decisió i encara més per mantenir-te fer-ma.
ResponEliminaEi Cristina!
ResponEliminaM'alegro molt que us ho esteu passant tant bé!
Esperem les fotos a la tornada!
Una abraçada,
Martí i Laura
Ai Cristina! Bravo per tu! No saps com me n'alegro de que la teva relació amb el tabac s'hagi acabat i gaudeixis de totes les energies positives que et transmet el paisatge i que tu sempre transmets a tots aquells qui t'envolten.
ResponElimina