D'aquí unes horetes marxem. Ha arribat el moment. I, objectivament, les meves condicions no són les millors: me'n vaig amb un esquinç al turmell a mig curar, amb el cos (sobretot la cara) reaccionant a l'estrès brutal dels últims dies d'aquest curs i al cap de dos dies d'haver deixat de fumar. Tot i que aquest quadre sembla d'allò més pessimista haig de dir que me'n vaig molt animada, amb moltíssimes ganes de passar-m'ho bé i deixar que totes les sensacions entrin per cada porus de la meva pell. Sé que aprofitaré cada moment com el que serà: únic. No penso deixar que res m'esguerri la vivència que estic a punt de tenir. M'emporto posats el molest esquinç, l'acné dolorós i l'empipador "mono" i els obligaré a disfrutar tant com jo, que a mi ningú m'espatlla un viatge com aquest, només faltaria! :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que tinguis un bon i intens viatge, Cristina! D'alguna manera també n'hi ha uns quants que viatjarem amb tu aquest mes de juliol perquè compartim la teva il.lusió... Et seguim!
ResponEliminaNeus
I tant que sí! Espero que hagueu tingut un(s) bon(s) vol(s). T'anem llegint i disfrutant amb tu les teves vivències!
ResponElimina