Ni hao, laowai! - Hola, guiri!

Soc a la recepcio-bar-sala de billar-sala de lectura-ciber-etc de l'alberg de Xi'an, intentant escriure alguna cosa, que ja fa dies que en tinc ganes. No es que hi hagi molta tranquil.litat, per aqui, pero intentare fer el possible...

A Xi'an hi hem arribat avui al mati. Vam sortir de Beijing ahir al vespre i hem passat la nit al tren. Dormiem en un compartiment que ens ha tocat compartir amb dos nois del pais, segons semblava. Veient com actua la gent pel carrer, aqui, podia haver estat pitjor: escurades de gola impressionants que acaben en un gran gargall siguin on siguin, expulsio dels gasos corporals on sigui i per on sigui, seguits d'un sospir d'alleujament, etc. Pero, com deia, els nois del tren s'han comportat, nomes he hagut d'aguantar els ronquets d'un d'ells, que em despertaven de tant en tant. Poca cosa comparat amb el que podia haver estat :)

Hem arribat a l'alberg al mati i ens han donat l'habitacio (la nostra, doble amb bany particular, que ja no tenim edat de compartir amb massa gent :P). Ens hem passat el mati organitzant els propers dies. Dema anirem a veure els Guerrers de Xi'an i agafarem un vol cap a Jiuzhaigou i Huanglong (els parcs naturals del que parlava en un dels posts anteriors), farem primer aquests dos parcs i despres Chengdu, al reves de com ho haviem previst: ens va semblar que aixi aprofitariem mes el temps. Des de l'alberg ens han ajudat a trobar hotel alla i mes o menys sabem com ho hem de fer per arribar a tots els parcs.

Un cop enllestit aixo i tot i la calor i humitat que fa (sembla que estiguis davant la part que dona al carrer d'un aparell d'aire condicionat toooota l'estona, sense exagerar) hem anat a passejar per Xi'an tranquil.lament, que avui estavem bastant cansades. Hem visitat la Torre de la Campana per dins (poca cosa a explicar-ne :/) i la Torre dels Tambors per fora. Passejant, passejant, hem acabat entrant, a mitja tarda, al barri musulma. Ens hem trobat un entramat de carrers plens de paradetes, sobretot de menjar, en les que mes tard hi hem sopat. Es veia un barri molt autentic, amb caracter i no tenies la sensacio que allo ho havien posat expressament per tu, pel "guiri". Hi hem disfrutat.

Xi'an es una ciutat molt diferent que Shanghai i Beijing. Es de les poques que encara conserva tota la muralla i la part interior a aquesta, que es la que hem visitat nosaltres, te aire de ciutat petita. De fet, Xi'an te 4,5 milions d'habitants, dels quals 400.000 viuen "intramurs", per tant, es normal que ens sembli petita des de dins. El que ens ha sorpres molt es que aqui es podia veure el cel de color blau, cosa que a Beijing i a Shanghai era impossible.

Beijing es molt mes neta i arreglada que Shanghai, es nota que hi han passat uns Jocs Olimpics. Els carrers es veien asfaltats de nou i tenies la sensacio que era una ciutat una mica mes ordenada que Shanghai (pero no massa mes). Shanghai esta tota aixecada per obres: el 2010 acull l'Expo i suposo que li han de netejar la cara. Ja ens ho explicara la Lluisa, si realment ho han fet! :)

La Gran Muralla (si, Neus, existeix! No es nomes el nom de moooolts restaurants! :DDD) mereix un capitol a part. Vam triar fer el tram menys turistic (el menys "Walt Disney", segons les guies). Vam anar de Jinshanling a Simatai on vam acabar de baixar fins on ens esperava el cotxe travessant el llac amb tirolina (pels que coneixeu el meu vertigen: SI, ho vaig fer! I estava a una alc,ada considerable, creieu-me! ;)). El recorregut que vam fer per la Muralla va ser d'uns 10 km. Totes tres creiem que seria una passejadeta, amb alguna pujada i baixada, evidentment, pero res de l'altre mon. Va resultar ser bastant dur, sobretot per la Jovita i per mi, que no estem acostumades a aquestes coses. Les pujades que et trobaves a vegades eren esgotadores. Es molt bonic veure com la Muralla segueix la carena de la muntanya pero quan hi ets te'n adones que aquest cami es el de mes pendent. Hi havia trams amb esglaons que devien fer entre 30 i 40 cm d'alt i uns 10 o 15 d'ample, cosa que t'obligava a pujar-los ajudant-te amb les mans. Altres vegades et trobaves que el paviment gairebe no existia o estava en molt mal estat i havies de caminar com si anessis per una muntanya bastant rocosa (prova de foc pel meu esguinc,!). Tot i aixo, va valer MOLT la pena. La Gran Muralla es espectacular i el paissatge es molt bonic, a mes, en el tram que vam triar fer ens vam trobar molt poca gent, fins i tot hi va haver estones que erem nosaltres tres soles i no veies ningu en el tram que podiem divisar: tot un privilegi! L'esforc, va tenir el seu premi! :)

A partir d'ara, espero poder anar escrivint mes sovint. No es que fos dificil trobar algun lloc on fer-ho, el que ha estat dificil es trobar una estona de repos per poder-m'hi dedicar. Em sembla que ara que anem mes a l'interior, a les ciutats petites i a la natura podre tenir mes temps per posar-vos al dia de tot.